Ja sóm al Perú

Viatjar no són sempre “flors i violes”. Canviar de país, sobretot quan deixes enrere el paradís, pot fer-se difícil. El despertador sona a hores intempestives…

I, encara mig adormit, t’esperen llargues cues als taulells de facturació i hores i hores d’espera als aeroports.

Per arribar al Perú vem agafar dos avions, volar durant un total de 10 hores i vem estar "fent temps" durant 9 hores més a l’aeroport de Sao Paulo. 

24 hores després d’haver sortit de Natal, al Brasil, vem arribar a Lima detrossats, congelats (encara duiem roba d’estiu i, de sobte, estàvem a l’hivern!) i desorientats (és de dia o de nit? i les monedes? quina divisa funciona aquí?).

La recompensa? Aterrar a casa la familia Santiago, que ens va acollir sense conèixe'ns i sense esperar res a canvi. Durant dos dies, aquesta meravellosa parella de professors jubilats van ser els nostres guies particulars amb qui vem recorrer la ciutat de punta a punta. 

Amb ells, vem tenir un primer tast del pes que encara té la religió en aquest país…

i, tal i com mana la tradició, vem deixar el nostre desig a Santa Rosa, la patrona de la ciutat.

També ens van introduir a la passió nacional pel menjar. I vem provar plats impensables: aquí es mengen els conillets d'índies!!!!!!

Nyami, ceviche!

I al visitar el Congrés no em vaig poder resisitir...

i vaig agafar el microfon d'uns col·legues de la televisió Peruana!.
"L. Mestre, ATV News, Lima"

Aquí els teniu, la nostra nova familia Peruana.
Leoncio, Juana: fue un verdadero HONOR poder compartir esos días con ustedes!

17 d'octubre del 2011