Ja sóm al Perú

Viatjar no són sempre “flors i violes”. Canviar de país, sobretot quan deixes enrere el paradís, pot fer-se difícil. El despertador sona a hores intempestives…


I, encara mig adormit, t’esperen llargues cues als taulells de facturació i hores i hores d’espera als aeroports.


Per arribar al Perú vem agafar dos avions, volar durant un total de 10 hores i vem estar "fent temps" durant 9 hores més a l’aeroport de Sao Paulo. 




24 hores després d’haver sortit de Natal, al Brasil, vem arribar a Lima detrossats, congelats (encara duiem roba d’estiu i, de sobte, estàvem a l’hivern!) i desorientats (és de dia o de nit? i les monedes? quina divisa funciona aquí?).

La recompensa? Aterrar a casa la familia Santiago, que ens va acollir sense conèixe'ns i sense esperar res a canvi. Durant dos dies, aquesta meravellosa parella de professors jubilats van ser els nostres guies particulars amb qui vem recorrer la ciutat de punta a punta. 






Amb ells, vem tenir un primer tast del pes que encara té la religió en aquest país…








i, tal i com mana la tradició, vem deixar el nostre desig a Santa Rosa, la patrona de la ciutat.





També ens van introduir a la passió nacional pel menjar. I vem provar plats impensables: aquí es mengen els conillets d'índies!!!!!!


Nyami, ceviche!


I al visitar el Congrés no em vaig poder resisitir...

i vaig agafar el microfon d'uns col·legues de la televisió Peruana!.
"L. Mestre, ATV News, Lima"


Aquí els teniu, la nostra nova familia Peruana.
Leoncio, Juana: fue un verdadero HONOR poder compartir esos días con ustedes!


17 d'octubre del 2011


Benvinguts al paradís!


"Boa tarde. 
Comença os procedimentos de descida para pouso no aeroporto de FERNANDO DE NORONHA!"


El nostre aterratge va ser molt més suau, però estem convençuts que el dia 6 d'octubre vem arribar a... l'illa de "Lost"!!!!!


A només 4 graus per sota la línia de l'Equador, l'arxipèlag d'illes de Fernando de Noronha és un Parc  Nacional Marí, declarat Patrimoni Mundial per la Uneso el 2002. Només una de les illes està habitada però té restringides les entrades; cal pagar una taxa de presevació a l'arribar i tot és el doble (o el triple) de car que a la resta del país.

Això si, les aigües cristalines, la diversitat de fauna, els espectaculars paisatges tropicals i el fet que estigui encara per "desenvolupar" el converteixen en un lloc increible.











Las "piscinas" naturales que se forman en algunas playas están llenas de unos simpáticos pececillos que, si no te asustas y te quedas quieto un rato, te hacen unas estupenda pedicura a base de pequeños "mordisquitos".



La isla tiene tan sólo 10 km y el medio de transporte más común es el Buggy. Todos equipados con el ruidoso motor de 1500 cc del antiguo Volkswagen Escarabajo. Nada ecológicos, cierto..., pero muuuy divertidos!


Al trobar-se dins d'un Parc Nacional, s'ha restrigit l'accés a algunes platges per preservar la fauna marina i  diversos grups científics estudien el comportament de tortugues i dofins.



Des del "Mirante dos Golfinhos" es poden veure grups de dofins cap a les 5:30h de la matinada, quan arriben a descansar després de menjar a l'oceà.


Allí un biólogo marino se dedica a contabilizar el número de delfines que entra en la bahía. Cada día llegan más de 300.



Pero en este lugar, también hay animalitos con dientes largos...


En la zona, abundan los tiburones. Hay varias especies y la gente de aquí los considera poco peligrosos, siempre y cuando no les molestes. Este vídeo lo gravamos una tarde por casualidad, mientras paseábamos por la costa. No se ve muy bien, pero pillamos a un tiburón en plena siestecita. Atención al seg.19.


Un día después, entramos en el agua para nadar con tortugas. Vimos especies enormes, nadando justo a nuestro lado. También vimos rayas, morenas y...tiburones! Estuvimos nadando muy cerca de un ejemplar de unos 2 metros, durante un buen rato. Íbamos con un guía que, se supone, sabía lo que hacía, claro... Increíble, la experiencia!


Però aquí el "no va más" són les platges. Perquè us en feu una idea: la Biblia de les platges de Brasil (la Guia Quatro Rodas Praias) concedeix cinc estrelles a només quatre platges de tot el país. I les tres primeres estan aquí!!!

Preparats?!

Baía dos Porcos



Baía do Sancho


Cuyo acceso es un tanto complicadillo...



I la nostra preferida: 
Praia do Leao


I és que a més de ser paradisíaques, les teníem per a nosaltres sols! ¿Dónde pongo la toalla?







I amb aquest record, deixem aquest gran país. Estem segurs que algun dia hi tornarem!



14 d'octubre del 2011