Viuen sense aigua corrent, amb poques hores d'electricitat al dia, sense lavabo. Cuinen amb llenya, es banyen al riu i dormen amb el bestiar dins les cases. Viuen sense rellotge, que no els marca els pas del temps ni les obligacions ni les presses.
El meu tiet Fede diu que "viuen com fa mig segle". Jo diria que fa dos mil anys ja vivien aixi.
Mengen quan l'arròs ha acabat de bullir i arriben als llocs quan les cames els porten o quan passa un cotxe que va de cami.
Son adivasis, els aborigens de l´India. 82 milions de persones concentrades en més de 400 tribus a les zones rurals del país.
Estat de Maharashtra, India, gener-febrer 2012
6 comentarios:
Laione!!! Que boniques les fotografies i quantes histories pot arribar a explicar una sola mirada... n'hi ha algunes que es claven directe a la fibra i que realment t'atrapen...
Ara n'has d'enviar del caos que dius de Mumbai i fer un vídeo a l'estil Rafeta! Que txungo lo de las rates!!! Un peto enorme des de Blanes!
Laia, quines fotos més precioses. Quina passada. Has fet algun documental com l'altra vegada? Gaudeix d'aquesta bella sencillesa de nou. Dóna molts records al Fede i escolta les seves paraules que segur que desprenen tanta vida com les fotos que has fet. I després comparteix-me els aprenentatges Súper-Guerrera.
ABRAcadabraÇADA des de Madrid!
A todo Rayo!!
Hola guapa, i t'has deixat:
"i sempre iluminen un somriure al seu rostres!!!!" a mi és el que va impactar, ja que nosaltres sempre amb pressa, i amb cara de mala llet!! Encanvi ells sempre tenen un somriure per fer-te donar compte de la senzillesa del dia a dia, que a pinyó com anem nosaltres, no en donem importància a les coses petites!! Una abraçada i empapat molt!!!! Núria.
Hola Laia, qué fotos más bonitas has hecho supongo que todos te dicen lo mismo pero la verdad es que tocan la fibra, recuerdos al Fede espero que dentro de su edad esté bien y tu que disfrutes lo que te queda de estar ahí, un besote.
Conchi
Curmá, como sempre fas unhas fotos impresionantes, preciosas e q chegan ata o corazón. Un biquiño
Empapat bé, que això ja s'acaba!!!!!
Una abraçadota enorme.
Núria.
Publicar un comentario